Això serveix per il·lustrar que seria va intentar resumir el què és la osteopatia en poques ratlles en una pàgina web o en un blog.
No obstant miraré de fer-vos percebre al voltant de quines idees aquesta s’ha construït esperant no trair l’esperit del fundador A.T. Still.
L’esser humà es constitueix d’unitats funcionals que integren un tot. Una cèl·lula, per exemple, és una unitat funcional que respira, es nodreix, degrada nutrients i els evacua : com totes les altres cèl·lules al seu voltant que formaran un teixit, que esdevindrà una unitat funcional, que s’integrarà dins d’un òrgan o un os, format al mateix temps una altra unitat funcional en contacte constant amb les precedents i que s’integrarà dins d’una altra unitat funcional, etc…
Si una d’aquestes cèl·lules entra en disfunció, corre el risc de pertorbar les cèl·lules que l’envolten pertorbant així l’ecologia local, després regional, o inclús d’altres unitats funcionals més distants. Però, degut a que aquestes unitats estan interconnectades, altres cèl·lules poden socórrer la unitat en deficiència. És la capacitat d’autocuració i d’adaptació del cos (quan ens fem un tall coagulem, quan ens fem una ferida els teixits cicatritzen espontàniament).
Pot passar que aquestes capacitats d’autocuració es vegin sobrepassades, és aquí que intervé l’osteopatia. A.T. Still, que mai va anomenar aquestes forces d’autocuració, parlava de « la Natura » i insistia sobre el fet de que és « la Natura » la que feia la feina i l’osteopatia li permet de poder-se expressar de nou.
D’aquesta manera la Estructura (l’anatomia) i la Funció (la fisiologia) son unitats funcionals íntimament lligades i indispensables. A.T. Still deia que « l’Osteopatia és aquesta ciència que ajuda al cos a restaurar l’equilibri normal entre la anatomia i la fisiologia ». Tota disfunció del sistema musculoesquelètic podrà llavors crear localment o a distància una pertorbació de la fisiologia, disminuint « la Salut » : la capacitats d’autocuració del cos.
L’osteopatia mira de comprendre on aquestes dues unitats ja no estan interconnectades, trencant llur capacitat per funcionar harmoniosament obrint la porta a la malaltia, i mirarà de saber quina és el veritable origen d’aquesta desconnexió.
És per això que l’osteòpata realitzarà un examen palpant per determinar la zona de major disfunció. Gràcies a aquest examen, podrà decidir quina és la tècnica més adequada per restablir les capacitats d’autocuració, local i globalment. Les unitats funcionals retrobaran llavors una bona circulació de la sang, dels fluids, una bona funció nerviosa, una mobilitat normal.
A.T. Still deia en el seu ensenyament que : « la Harmonia regna allí on les obstruccions no existeixen ».
La osteopatia cerca doncs a tornar al cos les seves capacitats d’autocuració més que el tractament d’un símptoma. Parlant del símptoma A.T. Still deia « tractar un símptoma seria tan incongruent per un osteòpata com per a un bomber d’ocupar-se del fum més que d’apagar les flames que són el seu veritable origen d’aquest ».
